Benvingut, vostè està aquí. A l’interval suspès entre profunditat i superfície, marge i camp, fondo i figura. El cos és el límit instrumental de l’espai dispositiu. L’individu és un subproducte de les organitzacions massives. En la seva doble condició d’usuari i operari es condenssen forma i funció. La seva quietud és una fissura en un ordre de desplaçaments fixes. La seva singularitat es reassimila en index demogràfics. En duracions i territoris serialitzats, la soledat i l’anonimat es ritualitzen l’un a l’altre. Amb el risc de l’anul.lació mútua, totes les mirades són unilaterals. La imatge és una interfaç, una membrana de separació i contacte. La visió euclidiana comprimeix i rectifica las distàncies relatives. L’ enquadrament és un tipus de confinament, la perspectiva és el trajecte entre el punt de vista i el punt de fuga. Linies de tensió que conflueixen en un horitzó artificial. La subjectivitat és una il.lusió òptica. Entre l’ull i la càmara s’aconsegueix la quadratura del cercle, s’aconsegueix el moviment perpetu mitjançant l’ acceleració del temps mort. L’utopia es materialitza en el mateix lloc de la seva absència, la distopia es produeix a comanda del client. A l’economia del malestar calculat no hi ha lloc per a aproximacions. Cada ú de nosaltres és el residu d’una operació. Les nostres rutines i subrutines són petits holocausts cotidians, oficiats en altars de temples profans. El paisatge inorgànic de la ciutat emocional es pot ocupar, però no es pot habitar. A l’ecologia de l’aïllament, soroll i senyal, sistema i error, escapament i control, tansols són contradiccions aparents. Allà on hi ha espectadors no hi ha testimonis. Benvingut.